Plora que plou

Si una cosa caracteritza els llibres d’aquesta editorial és la sensació de treball conjunt entre els creadors: autor, il·lustrador, editor i disse-nyador de la col·lecció. A-quest cas és ben clar. Es nota que s’han pensat tots els elements que conformen l’àlbum, des de la guarda fins a la tècnica il·lustrativa, amb la intenció de fer un llibre per a molt petits, però amb una estètica trencadora, underground, que diu el mateix Torrent. Tot i treballar amb tècniques digitals, l’il·lustrador ha buscat que les seves imatges transmetin la calidesa que demana aquesta història sobre el creixement personal d’un nuvolet.
En una primera lectura, a mi el llibre m’ha desconcertat. Tot i que la posada en escena m’atreia com a proposta original i diferent –i no és fàcil, tenint present que tot passa al cel en un món de núvols–, l’argument em semblava excessivament simple o ingenu. En lectures posteriors he pensat que potser el problema és que com a adult, amb tots els nostres prejudicis, per la tècnica o el format, el llegim pensant en lectors més grans, i en veritat és una història que pot funcionar la mar de bé amb infants de dos, tres anys.