Poesia de nit i de dia

Sonoritat i ritme són els trets distintius dels versos de Teresa Broseta aplegats en aquest poemari, que ha guanyat el premi de poesia infantil Caixa Rural d’Algemesí, fins al punt que no costa gens d’imaginar-los interpretats per algun cantant. Són textos que parlen de l’entorn més proper dels xiquets: les lletres, els números, els colors, la tos, els monstres que fan por, nugar-se les sabates, dibuixar o anar-se’n al llit. Destaca especialment la musicalitat de La visita de les orenetes que obre el llibre, Que pesades! —les mosques—, Fira —sobre una nena que vol pujar al camió de bombers— i Cançó, que juga amb les onomatopeies de diversos sons, i també l’originalitat de L’àvia Marina, dona dansaire i divertida «que no entra en la cuina». Per contra, Dibuix, Fam, Multiplicant i De bon matí són menys redons; en la juganera enumeració d’objectes i animalons del sonet El parc, no té sentit repetir les sargantanes —potser és una errata—; en Menú, el tancament sentenciós —«La bruixeria / no és divertida»— grinyola un poc respecte del to fresc i lúdic del recull.

Algunes il·lustracions trenquen la literalitat del text, de manera que aporten elements que dialoguen amb les poesies, com és el cas de Bicicleta nova, en el qual es veu una nena ferida i emprenyada perquè ha caigut que no s’esmenta en els versos, o en La visita, en què el guirigall de les orenetes al·ludeix al soroll de la construcció: els ocells apareixen com a paletes, caps d’obra i arquitectes. Però, en general, els dibuixos es limiten a reproduir, amb més o menys gràcia —en alguna ocasió, com els dofins, amb ben poca—, algun motiu del poema, que acompanyen amb una elecció i una combinació de colors poc o gens encertada. El títol demanava unes il·lustracions a l’altura dels textos.