Potpetit.

Sembla que el reialme de Terramolsa comença a ser descobert per diversos escriptors del nostre país. Si recentment vam poder gaudir de la història de Terramolsa d’Antoni Garcia Llorca (La Galera), ara és Teresa Duran qui situa en aquestes terres aquest conte d’en Potpetit. Sembla que a aquest reialme ha arribat un ogre, en Pamdenàs, que ho està posant tot cap per avall. Sort en tenim, d’en Potpetit, el més xic dels seus habitants però el més eixerit. Una solució enginyosa permetrà solucionar el problema de l’ogre i trobar un bon marit a la reina de Terramolsa.
Nascuda d’un conte curt, aquesta història d’en Potpetit traspua l’enginy i el lèxic propi de l’obra de la Teresa Duran, dos trets que la identifiquen. Malauradament la història donaria per a un bon àlbum il·lustrat i, exigències de col·lecció, ha estat allargassada en excés.
Les il·lustracions afegeixen un contrapunt còmic que ajuda a situar el lector en un marc menys dramàtic del que la narració ens explica. Si l’editorial hagués fet cas d’aquella dita que diu «en el pot petit hi ha la bona confitura…».