Projecte IAIA

Nórdica Libros segueix amb la seva voluntat de posar-nos a les mans alguns dels títols de més renom internacional de la narrativa infantil i juvenil –destaca especialment Jefferson, de Jean-Claude Mourlevat– amb una molt acurada i destacada edició. El darrer títol de la col·lecció és aquest Projecte IAIA, de l’autora anglesa Anne Fine, nascuda a Leicester el 1947; el llibre va ser publicat ja fa gairebé quaranta anys (1983) però manté vigent el tema central sobre el qual gira la història.

L’autora, amb una llarga i reconeguda trajectòria, posa damunt la taula la necessitat o no d’ingressar l’àvia de la família Harris en una residència. Però aquest acord, pres unilateralment pels pares, no és compartit pels nets, l’Ivan, la Sophie, la Tanya i en Nicholas. I ja tenim el conflicte armat. A partir d’aquí les estratègies dels nets per aconseguir fer canviar d’opinió els pares són d’índole diversa fins que, degut a un mal pas, l’Ivan es veu obligat a assumir tot el risc i a tenir cura de l’àvia. Però un gir final, sense sortir de la lògica relacional entre pares i fills, permet reconduir la situació i, fins i tot, trobar-hi una sortida definitiva. 

D’àvies famoses en el món de la literatura infantil n’hi ha hagut moltes. Recordem només que en moltes versions de la Ventafocs qui l’ajuda a assistir al ball és una vella, amb alguns poders, però al cap i a la fi una venerable anciana. Però presentar a lectors joves el tema de la vellesa amb la cruesa i el realisme a què recorre aquesta autora no és habitual. Hem de tenir en compte que tot just dos anys abans Roald Dahl va publicar George’s Marvelous Medicine, una obra cruel, com la que més, envers l’àvia del pobre Jordi. I és que es tracta d’un tema massa vegades amagat sota la catifa, i comença a ser hora que com a societat posem damunt la taula les residències d’ancians, i més amb la derivada de la Covid-19, en què han passat a primer pla. I Projecte IAIA hi contribueix de forma destacada. 

Inicialment, l’obra presenta certes dificultats per seguir-ne el fil, ja que la línia temporal no és homogènia. Malgrat tot, però, quan el lector s’endinsa en la realitat de la família Harris aquesta lectura sincopada no deixa de ser una forma més d’aprenentatge literari.