Prop del llac

A prop de la publicació d’En Roman i la guerra (Barcanova, 2006), un conflicte bèl·lic no localitzat, Sorribas decideix optar en Prop del llac per posar noms i cognoms a la nostra guerra civil i «mullar-se». El nus del relat es basa en el determini d’un jove per descobrir els perquès de la mort del seu pare, significat dirigent de la Unió de Rabassaires, just acabada la guerra. Una decisió que el durà a emprendre un pelegrinatge cap al coneixement que, de manera previsible, es revelarà dolorós. El resultat és una història densa i explicativa en excés, on el narrador s’esforça a posar-se dins de totes les pells amb l’objectiu de fer-se «entendre», conscient que s’adreça a un públic jove cent pobles lluny d’en Francesc, la Laia i en Ricard. La voluntat d’arribar, l’obligada imparcialitat i la inclinació de l’autor a «salvar» els personatges, atribuint-los-hi una bonhomia excessiva, potser no ha estat la filosofia adequada per a aquest relat. Al lector, interessat en els fets, no li passarà desapercebuda la sensació de derrota i humiliació dels protagonistes en el decurs dels fets i potser arribarà a la conclusió que els protagonistes haurien d’haver tingut més força i que mereixien escapar-se del happy end protector i entranyable de l’autor.