Quatre retocs

A partir d’una llegenda africana, Per què la rata-pinyada no és un ocell, i d’una de mallorquina, Per què les abelles en picar es moren, Valriu teixeix una història sobre la voluntat de ser diferent i l’acceptació d’un mateix. La Toké no s’agrada i decideix anar a veure Quitothopot, que accedeix a fer-li quatre retocs. Els animals la rebutjaran, però a poc a poc se sentirà segura amb els canvis.
Caterina Valriu, gran coneixedora de la cultura popular, presenta una història agosarada fusionant dues llegendes d’origen ben diferent. Tot i que en resulta un conte coherent, ben construït i amb un llenguatge acurat, encabir una llegenda dins d’una altra desvirtua la història i queda una mica forçada. També sorprèn la benevolència de Quitothopot amb la Toké, en contrast amb el càstig que aplica a les abelles que també volen canviar.
La història s’enriqueix amb la tasca de la il·lustradora, que ofereix unes imatges expressives, amb diversitat cromàtica i fons blanc, que contrasten amb la força del groc i el vermell d’algunes escenes amb forta càrrega emocional.
Un llibre que resol bastant bé la barreja de les dues llegendes, cosa que s’explica perquè el conte és fruit d’un projecte solidari entre una escola de Mallorca i una de Gàmbia.