Que em sents, Aran?

En Llorenç està a punt de tenir un germà, i abans que l’Aran neixi passa moltes estones al sofà amb la seva mare, moments que aprofita, més o menys entusiasmat, per parlar amb el futur germanet. És així com el nen va descabdellant el fil de la vida, la del dia a dia, conformada pels petits gestos, però també farcida de grans misteris per al Llorenç, especialment els referits a allò d’inexplicable que tenen les paraules pronunciades pels adults: dobles sentits, frases fetes… Usant la tècnica del flux de la consciència, fent digressions o interrupcions del discurs quan el Llorenç es deixa endur per associacions d’idees, coneixem tant el seu món interior com la visió que té del seu entorn. L’autor troba el to adient, amb una bona combinació de gràcia, com-plaença, ingenuïtat i alhora picardia. Les il·lustracions són força detallistes i es-devenen més poderoses quan reflecteixen la barreja de realitat i de fantasia fruit de la imaginació del Llorenç.