Què vol dir enfadar-se?

Gripaus tocacrostons, eriçons temorosos, esquirols enyorats, serps colèriques, elefants maldestres, formigues enutjades i cigales ofeses… fins i tot un pregadeu molt presumit. Tots ells són els protagonistes d’un trencadís de relats curts, gairebé gags, que mostren les emocions com poques vegades ho fa la literatura infantil i juvenil: confoses, líquides, esmunyedisses, efímeres, complexes, absurdes i tan desconcertants com cada una de les faules que teixeix Toon Tellegen (1941), autor neerlandès de renom que té un sense fi d’anècdotes antropomòrfiques publicades.
L’interrogant que apuntala el títol, Què vol dir enfadar-se? (també en la versió original, Alors c’est ça la colère?), ja ens avisa que els seus contes busquen, més que la resolució i la sentència, l’obertura a les possibilitats del qüestionament, i si bé en la primera presa de contacte el lector pot quedar-se un pèl estupefacte, l’estranyesa s’anirà paladejant com una bona —i necessària— companya de lectura, sense perdre mai el to desimbolt i ociós.

El text és ric quant a la combinació de narració, diàleg i epistolari, usant sempre oracions simples però ben filades, malgrat que s’endevinen alguns paranys difícils pel que fa a la traducció. L’estructura de l’obra dota el conjunt d’un ritme propi també respectat en l’organització de les il·lustracions en dobles pàgines o escenes integrades en el cos del text, amb un treball exquisit de Marc Boutavant, que pobla de vida l’interior de les cases dels personatges, i de clarobscurs i atmosferes dramàtiques l’exterior del bosc, cenyint-se al to filosòfic i irònic de l’obra, alhora que proveeix la mirada dels animalons d’humor i tendresa.

Destaquen el capítol del ball entre l’esquirol i l’elefant i les cartes de l’escarabat verd a l’escarabat piloter, que són especialment interessants per encetar una conversa, tant filosòfica com literària, amb els infants des d’edats ben primerenques.

NarrativaFantasiaPsicològicaLlibres que experimenten amb el text