Romeu i Julieta

«El clàssic no és clàssic per ser antic, sinó perquè segueix sent “modern”, “actual”». Aquestes paraules de Joan Fuster tenen plena vigència quan parlem d’una obra universal com és Romeu i Julieta, del dramaturg William Shakespeare (1582-1616), i que, en aquesta ocasió, arriba als nostres dies a través de l’adaptació que ha preparat per a Andana Editorial Pasqual Alapont, un dels escriptors actuals més fecunds del panorama literari valencià.

Romeu i Julieta fou escrita majoritàriament en versos blancs. I diem això perquè l’adaptació d’Alapont és en prosa. Una prosa en què brillen, al nostre parer, dos aspectes: el primer són els intensos diàlegs posats en boca dels personatges shakespearians, els quals faciliten que el lector adolescent pugui identificar-se amb els sentiments d’aquests i copsar per què actuen d’una manera determinada. En aquests diàlegs abunden varietats dialectals del valencià, com ara les formes «xe» o «ausades», adjectius com «gilopa» o expressions lexicalitzades com ara «quina xamba». Podem parlar, doncs, d’un llenguatge viu i actual, lluny de formes en desús o que pertanyen a estrats lèxics en demesia cultes.

El segon aspecte que volem destacar d’aquesta adaptació és que Alapont sap mostrar els llocs i espais en què Shakespeare va situar magistralment els amors impossibles entre Romeu i Julieta, com ara el cor de Verona i tot el que succeïa en aquesta ciutat a començament del segle XIV, quan el Renaixement emergia amb força a l’Europa Occidental. El lector acompanyarà Romeu, en tots els seus esforços per aconseguir l’amor de Julieta, pels carrers, places i palaus de la ciutat italiana, que fàcilment podrà representar a la seva ment.

Una adaptació ben feta per introduir els lectors en la lectura d’un text clàssic i per conèixer les emocions de dos personatges universals que es van rebel·lar contra el destí que els havien imposat.