Qui s’ha menjat la marieta?; Una llavor petitona

Hector Dexet, originari de França, és un il·lustrador que durant molts anys ha viscut una vida nòmada que ha compaginat amb el seu treball artístic. Aquest estil de vida li ha permès inspirar-se en un gran ventall de cultures i paisatges, un bagatge visual que ha afegit al seu estil gràfic desenfadat i lluminós, amb influències de la il·lustració de la dècada dels anys cinquanta del segle XX. Ara, l’editorial Kókinos publica Qui s’ha menjat la marieta? i Una llavor petitona, dos llibres de característiques semblants, però en essència divergents, que volen fer-se un lloc entre les publicacions de caràcter més lúdic destinades a la petita infància.

Així, d’una banda, Qui s’ha menjat la marieta? és un llibre de cartró i cantons arrodonits, un llibre joc en què, a partir d’uns encunys de cercles concèntrics que es fan cada cop més petits i mostren una marieta al centre, es construeix tot el relat. Es tracta d’una narració de caràcter festiu pensada per enganxar els més petits de la casa a partir de la repetició de preguntes i exclamacions que conviden a passar la pàgina amb rapidesa i a descobrir cada vegada un animal i un color diferent fins que arriba un gir final inesperat. Aquesta és una proposta amable, un títol per llegir en família i sense cap altra pretensió que passar una estona divertida acompanyada d’una lectura enjogassada i d’unes il·lustracions senzilles i acolorides.

D’altra banda, Una llavor petitona és un títol concebut per encuriosir, una mena d’àlbum informatiu que, amb un text rítmic i delicat, mostra el viatge d’una llavor que és arrossegada pel vent fins que es converteix en una flor preciosa. Un tema conceptualment més complex que l’anterior que, a més, s’acompanya d’una enginyeria de paper, de nou amb encunys i moltes més solapes que es pleguen i despleguen, i unes il·lustracions de colors brillants i més recarregades i riques en el contingut. Un recorregut poètic, tant des del punt de vista del text com de la imatge, pels cicles i els misteris de la natura que, amb la tria de la tipografia en majúscules, l’aproxima més als primers lectors.

Llibre-jocHumor