Relats. Històries de vida de famílies gitanes a Sant Cosme

El conjunt de relats sorgits de la comunitat gitana de Sant Cosme és una iniciativa literària interessant des de diverses perspectives. Per una banda, contribueix a la idea de «fer del context escolar un entorn agradable i de confiança, en el qual les persones gitanes puguin veure’s reflectides i desitgin participar-hi més activament», ja que sabem que quan diverses cultures conviuen a l’aula cal que hi hagi un diàleg entre elles, i la literatura és un dels millors espais perquè això passi. Per altra banda, és interessant que els nostres infants puguin llegir històries que ens parlen de diverses maneres de conviure i habitar el món. Alhora, és una proposta que destaca per les tres llengües –català, castellà i romaní– presents en les històries, que contribueixen a la idea de cohesió social.

Les històries es podrien agrupar en tres nuclis: l’escolarització, els oficis i les tradicions i costums. Totes, redactades amb un llenguatge planer i molt descriptives, trasllueixen aquest punt d’emoció sincera que caracteritza la narració oral de vivències. Des de la perspectiva cultural, és destacable el relat final, titulat «El matrimoni», ja que de manera molt sintètica descriu un ritual que caracteritza de manera significativa la comunitat gitana. Els altres tenen a veure amb experiències més particulars.

Pel que fa a les il·lustracions, trobo que és la part que fa grinyolar més el conjunt. Tot i que trobem aportacions magnífiques com les de la pàgina 40 o 42, el conjunt d’imatges és molt desigual globalment i no té la força que demanen alguns dels passatges narrats. Entenc el que significa per als autors que les han realitzades i alhora valoro que aquesta decisió és un encert pensant en ells i en la circulació del llibre per aquesta comunitat en concret. Ara bé, amb relació a la circulació social de l’obra, crec que és un llibre amb un recorregut una mica limitat a la comunitat en la qual s’ha creat.