Res no és com diuen els contes

La Júlia no pot dormir, el seu aniversari serà l’endemà i està neguitosa. Com que no dorm, li vénen al cap tots els pensaments i records més importants de la seva vida, aquells que vol que hi tornin i també aquells que no.

L’Anna Tortajada ens planteja una radiografia nua de la nostra societat a partir dels pensaments d’aquesta nena molt sensible que no deixa de fer-se preguntes de vegades realment existencialistes. Els tres gats que viuen a casa de la Júlia i els seus comentaris ajuden a crear la dimensió completa del personatge i l’acció, ja que ens el presenten des de fora.

L’escriptora, mitjançant el seu personatge protagonista, s’enfronta amb valentia a temes una mica tabú o que potser pensem que no formen part de la infantesa. És molt i molt d’agrair el seu punt de vista davant d’aquests temes, com ara la crisi econòmica, les diferents formes de família, la mort, etc. També, de passada, es genera una crítica àcida a la manera de viure que tenim els occidentals vista des dels ulls d’una nena on tothom pot sentir-se reflectit.

Amb un ritme ràpid marcat per l’absència d’espais entre puntuacions, el lector es veurà obligat per la trama i per l’estil a no parar de llegir per saber més de la història de la Júlia i de tot el món que l’envolta: la família, les amistats, l’escola, els seus desitjos…

Les il·lustracions de Jorge del Corral  ajuden a mostrar amb elegància el punt d’introversió del personatge protagonista, fent un exercici magistral de punts de vista que ajuda a donar aire a la història.