Rondalles de Ver-daguer.

Rondalles de Verdaguer aplega cinc conegudes rondalles «Els savis prudents dels Piteus», «L’orella del gegant», «La guineu i el llop» , «Nadaleta» i «El reietó» amb la voluntat, com diu l’autora, de recordar i acostar la figura de Mossèn Cinto als infants. Les cinc històries pertanyen a Rondalles, recull que es va publicar l’any 1905, després de la mort de Verdaguer.
Les il·lustracions, de Subi, són molt clares i aporten molta, molta llum.
Hi ha un treball de text considerable. La sintaxi és molt clara, el vocabulari rigorós, amb els arcaismes i localismes senyalats en cursiva. Al final hi ha un glossari que correspon a les paraules marcades amb blau en el text i que poden ser de difícil comprensió, tot i que la redacció permet una bona comprensió per context dels termes desconeguts.
Cal dir que les històries es ressenten de la retallada necessària, però és molt d’agrair la voluntat de síntesi i d’aproximació, que en cap cas és de simplicitat.
Un llibre que ens fa retrobar la cultura i la saviesa populars, amb un llenguatge genuí, i que fuig de la banalitat i la intranscendència de moltes històries de creació recent.