Salvat-Papasseit. L’esplendor davant l’abisme

Les xifres rodones són sempre un motiu per recuperar, reivindicar o donar a conèixer artistes que han deixat històricament petja en els nostres fonaments culturals, com és el cas del poeta Salvat-Papasseit i la celebració del centenari de la seva mort el 1924 —qui no recorda allò de «Escopiu a la closca pelada dels cretins»? Aquesta efemèride ha convidat, entre d’altres, l’editorial El Cep i la Nansa a reeditar la seva obra infantil i un recull de la seva poesia per a adults, i que Agustín Comotto (Buenos Aires, 1968) —si no coneixeu Comotto us recomano que feu una passada pel seu magnífic 155 Simón Radowitzky (Nórdicacomics)— ens regali una excel·lent biografia il·lustrada, profusa de poemes seleccionats de Salvat-Papasseit, editada per Comanegra. 

Amb el subtítol de L’esplendor davant l’abisme, que gairebé forma part del títol, el llibre ens ofereix una cronologia de la vida i obra d’un dels més grans poetes catalans del segle XX i, molt especialment, de la seva força artística en combinació constant amb la lluita per la pròpia supervivència —aquesta esplendor davant de l’abisme d’una mort segura i imminent per la tuberculosi que el condemnà a una existència fugaç. El text ens convida a fer un recorregut holístic, amb una mirada on vida i obra es conjuguen per descobrir-nos un autor únic, d’una vitalitat i capacitat d’innovació que Comotto posa allà on li pertoca.

Trobem, però, a faltar una major extensió de l’obra infantil de l’autor, tan sols citada de passada a la pàgina 111; tot i que sabem que té una relativa poca importància en la seva obra, sí que hauria estat bé tenint en compte el públic potencial del llibre, però ben segur que hi ha raons per a aquesta elecció. 

L’obra de Comotto manté una gran uniformitat, probablement perquè tot plegat ha nascut d’un sol cap on text i imatge combinen a la perfecció, oferint sense concessions la presència constant d’una mort que tenallava l’existència del poeta —la seva presència s’expressa sovint en forma d’un esquelet amb la dalla a punt. Tot plegat, a més, gaudeix d’una magnífica tasca de maquetació i disseny que fan que el llibre sigui ben atraient des de la primera pàgina i s’acosti a la contemporaneïtat que els joves lectors tenen ara tan a l’abast —només algun però, com la mida de la lletra d’algunes biografies (p. 47 i 101).  

Volem felicitar Comanegra per la gosadia de la proposta, i, això sí, la convidem a continuar i a conformar una col·lecció on es posin a l’abast de tots els lectors, amb el mateix grau d’exigència literària i editorial, altres autors nostrats com Jacint Verdaguer o J. V. Foix, per citar-ne alguns.