Sango Tani (la vall de Corall)

Mentre els pares no tinguin vacances, en Quim, un preadolescent bon nano, passa l’estiu a ca l’avi Tomeu, envoltat de natura. Hi ha també la seva cosina Pepa, amb qui s’avé d’allò més, tot i ser més petita. Per entretenir-la, ja que està una mica moixa per un motiu que no es desvela en primera instància, en Quim reinterpreta i amplia una llegenda japonesa, la que dona títol al llibre, treta d’un volum que ha trobat a les golfes. I ho fa per entregues, mantenint la intriga, com un bon aprenent de kataribe, és a dir, de narrador. El present llibre és una història dintre d’una altra història, artifici literari prou conegut i perfectament vàlid. Totes dues estan ben narrades, amb un ús magnífic del llenguatge, i fins i tot, en cert grau, interactuen entre si. Desconeixem, però, si el relat d’en Quim és més o menys fidel a la llegenda original. Malgrat tot, ens sembla que el tarannà que es desprèn de totes dues històries encaixaria millor per a la franja d’edat de la Pepa. Al nostre entendre, no s’aprofundeix prou en el misteri al voltant de la tieta, cosa que hauria decantat el resultat cap al discurs preadolescent. I sí que s’incideix, en canvi, en el discurs dirigit a la petita, de fantasia desbordant i amb tocs d’humor esbojarrat que creiem que escauen a lectors més joves.