Sóc un dofí

Som davant d’un llibre de prelectura que consisteix en la descripció succinta d’algunes característiques d’aquesta família de cetacis.

Com cal esperar tenint en compte les mans que el sostindran, està publicat en cartró dur, i pel que fa al text, les frases són curtes, i la informació, concisa. En girar els fulls, van mostrant-se diverses fotografies de l’animal, sol o en grup, lliure o en captivitat; la informació que arriba a l’infant es refereix a la seva anatomia, al seu hàbitat i al seu comportament.

És una proposta senzilla, poc innovadora i que no corre riscos: se’ns fa difícil imaginar un nen o nena que no se senti atret per unes imatges d’aquest animal tan social, una atracció o interès que el mediador pot potenciar, tal com indirectament suggereix el llibre, amb la proposta d’una visita al zoo.

Tanmateix, creiem que la senzillesa i la brevetat haurien de ser compatibles amb una unitat del sentit estètic que, malauradament, el llibre no acaba de traspuar, ni pel que fa a la maquetació ni pel que fa a l’eloqüència dels textos.