Som-hi, Kika!

Julià, a la dreta de la doble pàgina, passeja la seva gossa amb la mirada fixa i el pas decidit. Kika, la gossa, a l’esquerra, es vincula amb la seva ama mitjançant la corretja negra, que mai se solta, i segueix el seu moviment amb la vista, obstruïda pels cabells llargs. De sobte, però, la gossa és aixecada pels aires per dues urpes grosses i el passeig continua amb Julià indiferent i totalment inconscient que, ara, a qui passeja és una àguila.

A poc a poc, la pàgina en blanc es converteix en un profús escenari vegetal, amb plantes, roques i, fins i tot, una cova, i la passejada esdevé una inversemblant cavalcada d’animals: un tigre, un goril·la, un polp, una mosca o una serp, entre d’altres, que successivament passegen en companyia de Julià, que, des de l’altra pàgina, no s’adona mai de res.

Som-hi, Kika!, de Marie Mirgaine, amb traducció al català de Teresa Duran, és un àlbum amb un final inesperat i, sobretot, obert a moltes interpretacions, que a mi m’ha fet pensar en Bárbaro, de Renato Moriconi, ja que tots dos presenten un llarg i perillós periple que, amb tot, no sembla afectar gaire els personatges, que superen sense por les bestioles que se’ls apareixen.

Tot i aquesta connexió argumental, Mirgaine es distancia narrativament de Moriconi, que se centra en l’univers infantil, i s’endinsa en l’absurd i el protagonisme animal per a exaltar la imaginació, certament, però també la improbabilitat de les coses i la incapacitat de meravellar-se quan es camina desinteressadament apàtic (casualment, una acció representada aquí per una persona adulta, com en Bárbaro, que és qui ens obliga a traslladar-nos del món dels somnis al real…)

Mirgaine, com també ho fa Moriconi, sap jugar amb el misteri argumental, però també amb les possibilitats narratives de l’àlbum i amb la impaciència, per això empeny qui llegeix a passar la pàgina ràpidament per comprovar què és el que ocorrerà a continuació. Això ho fa des del començament, amb una primera doble pàgina deliciosa, sense text i amb una composició fotogràfica on representa la gossa tallada pel marge per a marcar el ritme del passeig i el moviment a partir del pas de la pàgina, fins al final. Tot un fil narratiu que accelera la intensitat i el disbarat de les escenes i el desig d’entendre-les.

Cal destacar finalment la qualitat de la proposta gràfica, amb un univers molt personal per la presència d’aquests animalots grotescos i hilarants que, juntament amb la vegetació, Mirgaine construeix amb la tècnica del collage a partir de la combinació de materials de colors diferents i que, buscant de nou semblances, delaten la influència de l’obra d’Éric Carle.

L’àlbum, premiat per les seves il·lustracions a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya de l’any 2020, és, així, una publicació que cal tenir en compte dins de la gran quantitat de títols que es publiquen. L’encert literari i estètic fa d’aquesta una proposta enginyosa, divertida i ben plantejada amb la qual captivar els lectors i les lectores més petits que tinguin el plaer de descobrir-la.