Sota la cendra

Una realitat (nova o no: recordem la retòrica pandèmica) que no està per tirar coets és la causa directa de la irrupció, la vigència i la consolidació de la ficció distòpica. Si alineem totalitarisme, precarietat generalitzada i crisi climàtica, obtindrem la gènesi dels conflictes que fa arrencar aquesta interessant novel·la. La protagonista, la Nira, sobreviu com pot a la Nova Unió, en un món generat a partir de la consolidació del canvi climàtic amb les seves seqüeles. Per raons de feina (treballa per al govern) l’envien, com a part d’un escamot, a una inconcebible Zona Vermella, que no és gens ni mica com se la imaginava. I és aleshores que descobreix que hi ha altres joves que, com ella, tenen capacitats inimaginables, i que poden fer trontollar l’ordre establert.

Aquesta és una novel·la que respon a una escriptura exigent, cosa que implica de totes totes una lectura també exigent, sense concessions, on trobem personatges a la recerca de la identitat, constantment condicionats per la presa de decisions. L’únic però que se’ns acut és que, possiblement, més d’un lector hi trobarà a faltar una petita guia de personatges, si més no en els primers compassos. D’aquesta editorial coneixíem la magnífica L’hereu de la mort.