Sunny

Sunny és la tercera entrega de la tetralogia Track, en què Jason Reynolds converteix en protagonistes personatges que apareixen com a secundaris en narracions anteriors. El nexe d’unió torna a ser el club d’atletisme on els protagonistes troben una raó de ser personal i un nexe grupal que els permet tirar endavant. En aquesta tercera entrega, la història gira al voltant del Sunny, un corredor amb un talent innat per córrer la milla i amb un futur esplendorós al davant, com el seu nom indica. Aquesta carrera queda estroncada quan un dia decideix abandonar a mitja cursa perquè comença a dubtar de si realment corre perquè vol o per fer content el seu pare. Aquest ha projectat en ell tot allò que la mare no va poder fer en morir en el part, fet del qual en Sunny se sent culpable, fins al punt de dir que és un assassí. Engabiat pel mal humor i la manca de comunicació del pare, el Sunny té com a puntal la relació amb la seva cangur (i mestra a domicili, i millor amiga), una noia estrafolària que li transmet la passió pel ball. Serà aquesta afició la que portarà l’entrenador del club a proposar al Sunny que no deixi la colla i que canviï les curses pel llançament de disc. 

Reconegut tant per la crítica al seu país com pels lectors a casa nostra, Reynolds torna a mostrar la seva capacitat per construir històries emotives i amb un alt contingut de crònica social. Com en casos anteriors, manté un equilibri entre la recreació d’espais físics i emocionals que ja coneixem i una història original i amb un rerefons humà que ens interpel·la. L’obra ens parla de com els joves pateixen pels traumes no superats dels grans i del valor del grup per acollir els que estan ferits. Un dels valors de la novel·la és la creació de personatges creïbles, especialment en el cas del pare absent emocionalment i incapaç de tirar endavant, o en el de l’entrenador, a qui retrobem amb la saviesa pròpia de qui ha patit i sap veure les ferides dels altres. La novel·la deixa escenes que recordarem durant temps, com la del pare i el fill fent cada dia en silenci un gran trencaclosques amb fotos de la mare morta.

A diferència de les novel·les anteriors, especialment de l’excepcional Patina, la trama no es diversifica, aspecte en què Reynolds ens havia mostrat el seu talent per trenar històries paral·leles que enriquien el conjunt. Aquesta limitació és causada per la tria del diari com a estructura narrativa. Valorem especialment la tasca de la traductora, gens fàcil a l’hora de traduir al català els resultats de taral·lejar cançons que formen part important de la trama, tot i que aquestes construccions, en ser llegides en català, es fan estranyes.