Talp i ratolí. Dies de sol

«A la festa de l’Eriçó, com a tot arreu, només hi ha una regla: no fer malbé res. Ni res ni ningú.»

Amb aquest pensament que tanca el segon dels llibres de «Talp i Ratolí», El pastís de cucs, podem fer-nos una idea del to d’aquesta col·lecció. Henri Meunier i Benjamin Chaud presenten l’amistat entre dos personatges al llarg del que suposem que seran les quatre estacions. De moment Patio ha traduït els dos primers volums, primavera i tardor, però en francès ja se n’ha editat un de nou que correspon a l’estiu.

Cada volum inclou tres petites aventures quotidianes en un format i una atmosfera que en un primer moment podem relacionar amb els clàssics de Janosch i Lobel. En aquest cas, però, diria que els personatges no són tan rics i que allò que motiva les accions és més convencional i racional. Tot i això, el talp i el ratolí també dediquen el seu temps a pintar la primavera i gaudir de la natura, a cuinar, a anar de pesca, a les celebracions amb els amics i, és clar, a l’amor!

El talp és creatiu, extravertit, un punt filòsof i, per sobre de tot, molt curt de vista. El ratolí, per contra, és positiu, alegre i, per sobre de tot, molt atent amb la dificultat visual del seu amic.

De fet, la poca visió del talp és el centre de la trama i és el que motiva la majoria de les anècdotes i malentesos que construeixen les històries. La manera com hi juguen escriptor i il·lustrador és el que provoca el punt d’humor, perquè en les detallades escenes de Chaud se’ns mostra una realitat còmica que no ens expliquen ni el narrador ni els personatges.

Els textos de Meunier podríem dir que juguen amb diferents nivells, perquè darrere la divertida relació d’amistat entre els dos amics podem veure-hi també un acompanyament físic i anímic del Ratolí al Talp d’una tendresa i una força aclaparadores.

Celebrem, doncs, aquesta nova col·lecció, perquè ens permetrà engrossir la secció de llibres per a bons lectors novells, que necessiten històries de prosa entenedora però amb consistència i diversió.