Tanca espinosa

Aquesta nova novel·la de T. Kingfisher, el pseudònim que Ursula Vernon utilitza en les seves narracions juvenils, ens proposa un viatge a un dels contes de fades més famosos de la història: la Bella Dorment. En aquest cas, i segurament és el més excepcional de l’obra, a mesura que es desenvolupa la trama ens adonem que el malefici per adormir la princesa no respon a la maldat de cap fada, ans al contrari: la roïna és la princesa. Així doncs, la història arrenca amb la fada Gripaueta, que fa segles que custodia la torre on dorm la princesa Fayette, a qui ha adormit per sempre amb un conjur equivocat per salvar els que l’envolten, i a ella mateixa, de la seva malícia. Segles més tard, un cavaller musulmà s’hi atansa, encuriosit per les històries que ha llegit sobre aquesta faula, i descobreix la Gripaueta i el seu secret.

Amb aquesta novel·la, guanyadora del premi Hugo 2024, Kingfisher és capaç de transportar-nos al món de les fades amb una mirada nova i delicada, amb un llenguatge ric que, segurament, determinarà el nivell dels lectors que gaudiran amb aquest llibre. En aquest sentit, la traducció d’Elena Ordeig fa causa comuna amb la fluïdesa de la narració i permet, així, una lectura plaent.

És innegable la qualitat literària de l’autora, guanyadora de múltiples premis com ara els Nebula, Locus, Sequoyah, Alfie, WSFA, Coyotl i Ursa Major, tot i que en aquest cas el resultat no és tan rodó com en altres novel·les. El tractament dels personatges és més fluix, i, malgrat que la Gripaueta està ben construïda, amb ansietats i contradiccions que la fan adorable, no passa el mateix amb la resta de protagonistes principals (en Halim i la Fayette), que són una mica tòpics i no evolucionen en tot el conte. A més a més, el final és, potser, massa precipitat.

Tot i això, és una bona novel·la fantàstica per reflexionar sobre el deure, la lleialtat, la culpa i l’amor.

NarrativaFantasia