Tatrebill. En contes uns

És lloable la tasca i la valentia de l’editorial Kalandraka de recuperar referents de la literatura infantil, tant d’aquí com d’arreu. En aquest sentit s’emmarca l’edició de Tatrebill. En contes uns, el segon recull de contes de Miquel Obiols, que l’editorial publica després d’Ai, Filomena, Filomena! i altres contes (2012). Miquel Obiols és un dels autors més originals de la nostra història, un creador transgressor i inclassificable.

En aquesta obra, apareguda el 1980 a Publicacions de l’Abadia de Montserrat dins la col·lecció «La Xarxa» –i de la qual no figura cap exemplar a les biblioteques públiques catalanes–, ens presenta set contes de caire fantasiós i surrealista que conviden a llegir-los i a participar-hi: un gos enamorat de la lluna; un home del sac en decadència; una autopista que porta els ocupants a un trajecte pel seu passat i el seu futur…

Allò que hi destaca, a més del contingut i del ric i atractiu vocabulari, és l’experimentació amb el llenguatge i el material literari, marca de la casa. Per posar un exemple, hi ha un conte trossejat que es pot llegir de diverses maneres i on apareixen els anagrames necessaris per treure’n l’entrellat, o un conte escrit al revés i que s’ha de llegir amb un mirall que s’adjunta a l’exemplar. Aquest, que és el darrer i porta el mateix títol que el llibre, esdevé una mena d’epíleg, una metàfora excel·lent de l’objectiu de la literatura i la llibertat creativa, amb uns contes que volten pel món i s’expliquen a qui els vol escoltar tot lluitant incansablement per viure en llibertat.

L’edició recupera les il·lustracions de Miguel Calatayud que figuraven en l’edició castellana. Les de l’edició inicial en català eren de Ricard Castells. Les il·lustracions avantguardistes de Calatayud, amb el seu particular joc geomètric, són un complement excel·lent que accentua el to fantàstic i insòlit dels relats.

Del llibre, m’ha sobtat una escena que podem qualificar de políticament incorrecta, ara molt més que als anys vuitanta, que succeeix als nassos de l’home del sac, quan un pare li diu a la seva filla: «I si no vols menjar, eh? Et clavaré un cop de puny i et faré caure totes les dents.» Malgrat aquest detall, ens trobem davant d’una obra que es pot considerar una de les imprescindibles del segle XX, i és bo recomanar-ne la lectura i el coneixement, especialment als prescriptors.