Taxi Mec-Mec!

Travessant la ciutat, un taxi amb gust novaiorquès es mou amunt i avall mentre els passatgers s’amunteguen com poden a l’interior: el director general, el lladre, la mestra, la senyora embarassadíssima i, fins i tot, la banda de música. No n’hi cabran més! O potser sí? Els més insòlits i diversos personatges s’acumulen en aquest vehicle i a les pàgines de Taxi Mec-Mec!, una mena d’homenatge a la cabina dels germans Marx en forma d’àlbum i una alenada d’aire fresc en el panorama de l’edició il·lustrada.

El text de Stéphane Servant, divertit i esbojarrat, és qui marca el ritme d’una lectura deliciosament traduïda per Teresa Duran que demana celeritat. Aquesta és una història per llegir a correcuita, sense encantar-s’hi, no sigui cosa que perdéssim el taxi o, pitjor encara, que no hi poguéssim pujar. Tot i això, que no us enganyi l’estructura acumulativa, la cantarella de la narració oral i l’aparent to infantil del relat. Aquest és un conte per a petits, però també per als més grans, que a més de gaudir d’un text ple d’humor descobriran també altres capes de conversa; què me’n dieu del clam de les obreres, per exemple?

D’altra banda, l’estil naïf i desemboirat, la vistositat i la fluorescència dels colors i el traçat expressiu de les il·lustracions d’Élisa Géhin fan més atractiva aquesta atropellada ruta en taxi, que s’enceta amb unes guardes sorolloses que inciten a pensar en la bullícia del trànsit i en les presses de la ciutat amb què s’inicia aquesta història. Finalment, un gran esclat gràfic i la sorpresa d’un desplegable ens portarà cap a un final esbalaïdor en el qual poder descansar, per fi, després de tanta correguda i des d’on se’ns convida a posar en pausa la vida amb els peus en remull.