Te’n vas?

Marxar, deixar la seguretat d’allò que és conegut i protector, no vol només determinació. Cal valentia per créixer, per provar de seguir els propis somnis. Però marxar també pot ser trencar amb les arrels i trencar-se, enfrontar-se a la solitud i als perills de l’inconegut. Marxar pot ser oblidar i no tornar.

Aquests són els dilemes de Te’n vas?, una obra editada per El Cep i la Nansa amb el suport de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del GOIB i de l’Institut d’Estudis Baleàrics.

L’aparent senzillesa del treball de Canizales, tant en els textos com en els dibuixos, és un encert per apropar-nos a qüestions que envolten la identitat i el creixement. 

El text es val d’un simple diàleg.  D’una banda, parla el grup que vol convèncer el viatger per tal que conservi, que no s’arrisqui, un grup benintencionat que invoca la por. De l’altra, el viatger els dona una explicació positiva de la seva determinació de canviar. Marxar pot ser oblidar i no tornar, diu el cor just abans d’una doble pàgina de silenci on l’heroi ja s’ha perdut en un cel vermell buit, sense horitzó. No és el final de la història.

La sobrietat dels colors fa més clars els simbolismes cromàtics de la narració. El dibuix de síntesi no impedeix que l’autor descrigui amb solvència la diversitat dels dinou personatges protagonistes del conte, alhora que facilita el trànsit entre la representació d’espais reals i imaginaris. 

Trobem algun tòpic al text; dubtem del gust de l’elecció de la segona tipografia, emprada per diferenciar la «veu» del protagonista; ens sobren les repeticions mecàniques de personatges a les guardes. I, tot i així, Te’n vas? ens sembla un llibre ben recomanable que demostra la maduresa narrativa de Canizales.