Topotip i Topotap

Heus aquí una nova versió de la faula del ratolí del camp i el de la ciutat, tants cops reescrita i il·lustrada, que narra quina mena de vida duen cadascun d’aquests dos protagonistes, i que invita l’oient o el lector a opinar sobre en quin dels dos entorns seria preferible viure.

En aquest cas, l’adaptació ha anat a càrrec de Roberto Piumini, un dels més prolífics i valuosos escriptors italians per a nois i noies, a més de dramaturg i actor. N’ha fet una versió molt àgil, plena de diàlegs, dramatitzada com cal, perquè de situacions dramàtiques no en manquen en aquesta vella faula. I aquest dramatisme ha estat acuradament il·lustrat per Irene Volpiano, d’una manera tan hiperrealista com magistral, sempre en llapis de grafit, des de la coberta fins a la darrera pàgina, mostrant un joc de llums i ombres, i un ventall de plans frontals, picats i contrapicats, dignes de la més gran admiració. Amb quina cura ha triat els mobles, els estris, els paranys, les cortines, les piques de l’aigüera, les expressions…!

En aquests moments en què, per motius totalment diferents als de l’època de La Fontaine,  la població urbana tendeix a instal·lar-se al camp, potser aquesta vella història adquireix una dimensió insospitada i motiva a serioses reflexions. Només sap greu que la traducció al català grinyola una mica, per poc fluida, potser massa fidel a l’original, però poc viva o col·loquial en general.

Àlbum i altres relats il·lustrats