Els germans Corb

Dos ous es desclouen, en Hugin i en Mugin parpellegen per primera vegada i s’admiren del món tan recent que els envolta. De tan remenuts encara són implumes —no tenen plomes— i estan coberts amb una pell d’allò més rosada, cosa que els duu a pensar que l’animaló que remuga a baix de l’arbre —també rosat i llis— deu ser la seva germaneta Su, que, en néixer, ha caigut del niu. Així comença aquesta història de germanor en què corbs i garrí formen una estranya família, continuant amb la tradició de l’«intrús dins el niu» o el «fals germà», el màxim exponent de la qual és l’Aneguet Lleig, però d’on també beuen àlbums contemporanis com Guji-Guji de Chih-Yuan Chen, Coco i Piu d’Alexis Deacon o  La vaca que va pondre un ou d’Andy Cutbill. El tema es pot tractar des de l’emotivitat, des de la reflexió o, com bé fan Oriol Canosa i Cristina Bueno, en clau d’humor, que frega l’absurd i funciona pel contrast grotesc entre els personatges que protagonitzaran el que ja s’anuncia com a col·lecció.

El primer llibre de la sèrie es compon de tres capítols independents que, tot i no ser llargs, no són tan breus com és habitual en aquest tipus d’obra. Les escenes estan farcides de diàlegs que atorguen ritme i faciliten l’acció. El primer capítol funciona de presentació i introdueix la situació, que esdevé còmica amb l’aparició de la mare que intenta pujar la «seva» tercera cria dalt de l’arbre. El segon ens ofereix allò que esperàvem: veure el moment impossible en què la Su ha d’aprendre a volar. El succés està ben resolt, però potser a l’elecció li manca originalitat. El darrer capítol és el més elaborat, i explica com la mateixa confusió dels polls acaba per confondre la guineu famolenca en un joc estimulant. Les il·lustracions són adequades en el to i l’ús d’alguns plans i perspectives i denoten el coneixement de l’artista dels mecanismes del còmic, del qual incorpora alguns elements. Es tracta d’imatges centrades en l’acció on els personatges són caricaturitzats per emfatitzar l’humor i que funcionen correctament al costat del text.

L’edició ajuda a la lectura autònoma incipient, utilitzant una tipografia sans serif molt arrodonida de mida més gran que l’habitual i sense justificar, amb l’alineació a l’esquerra per alleugerar la pàgina, i un interlineat suficient per facilitar als més menuts no perdre’s. Les dimensions del format i la tapa dura fan que sigui ideal per transportar el volum a la motxilla i llegir-lo còmodament.

En conjunt, és un llibre ben pensat, amb aquell humor murri que s’escapa de moralines i que fa de la lectura un moment plaent, qüestió important durant les primeres pedalades en la lectoescriptura. Tanmateix, es té la sensació d’estar davant d’una història ja explicada i un estil gràfic recurrent.

NarrativaHumor