Tota la veritat sobre l’abominable Punxaculs

Som a l’escola Santa Frumència, on des de fa uns dies hi ha una onada de punxades al cul que té a tothom amb la mosca al nas i el paner adolorit. Tot va començar un dilluns de gener, quan la Petúnia, la nena més fatxenda i creguda de la classe, va fer un xiscle i cridà: «M’han punxat el cul!» El que semblava una broma de mal gust aviat es converteix en una epidèmia, i cada dia hi ha més nens i nenes (i també mestres) que reben la misteriosa fiblada allà baix. De seguida les sospites se centren en el Ton, el nen amb més mala fama del centre, però la Ivet, la Rita i la Lixin tenen clar que no ha estat ell i decideixen investigar i ajudar-lo a demostrar la seva innocència. 

La història està escrita en primera persona per la Ivet. Això li dona una mirada fresca i dinàmica al text, així com una bona dosi d’humor i un to que apropa la lectura als lectors a qui va adreçada. El text, en passat, inclou diàlegs en present que mantenen l’atenció i el suspens en tot moment. L’argument planteja un inici que promet diversió i misteri, ens ofereix una trama ben estructurada que dosifica amb encert tot el que va passant i que va acostant-nos a poc a poc a un final que no ens deixarà indiferents.

Pau Joan Hernàndez, escriptor i traductor, té una abundant obra publicada, i en aquest cas ens ofereix un llibre de qualitat, acompanyat d’unes il·lustracions a tot color de l’Anna Barquero, que descriuen amb encert el que ens va narrant la protagonista.

En definitiva, aquesta novel·la té tots els elements necessaris per enganxar des de la primera pàgina: uns personatges molt ben caracteritzats, una trama original, divertida i plena d’acció, un misteri que sembla difícil de resoldre, i sobretot, un final sorprenent.