Travessia

En l’àmbit dels llibres sense paraules sovint trobem àlbums que documenten trajectes, ja siguin passejos curts o viatges llargs, històries versemblants o inversemblants. En aquesta modalitat de narracions gràfiques no importa gaire el que els succeeix als protagonistes, l’important és l’escenari. El context, el paisatge, l’ambient, els personatges (secundaris i figurants) comparteixen protagonisme amb els personatges principals, i a mesura que avança el relat al lector no li interessa tant saber què passa com delectar-se amb el que contempla; per això la lectura sol ser pausada i calmosa. Travessia és un d’aquests llibres.

Travessia narra les aventures d’un vaixell de paper que navega pels oceans en un viatge de retorn a casa. O, més ben dit, Travessia ens proposa la contemplació dels magnífics escenaris d’una natura recreada d’exuberant bellesa i dels estranys éssers que l’habiten amb qui es creuarà la petita nau en el seu trajecte. Som espectadors de la fragilitat de l’ésser humà que, davant la immensitat del món –alhora preciós i amenaçador–, s’arrisca a descobrir-lo amb valentia.

Van den Ende, coneixedor del món submarí, va viure dos anys a les illes Caiman, on treballava de guia turístic pels esculls de corall i els boscos de manglars. Aquí trobem la font d’inspiració de Travessia, el seu primer llibre, que va necessitar tres anys per dibuixar. Shaun Tan el defineix com «un somni èpic plasmat amb detalls d’una magnífica meticulositat». Les detallistes imatges a tinta recorden l’obra d’Escher i conformen un àlbum hipnòtic que ens sedueix i atrapa. El magnífic joc lumínic ens convida a penetrar en cada il·lustració on ens deixem perdre mentre intentem resseguir les infinites línies que ha traçat l’autor.

En definitiva, Travessia és un gran espectacle per ser admirat amb molta calma.

Nota: en els noms de les naus hi trobareu els referents a qui Van den Ende ret homenatge.