Un pastís per berenar

Arriba de la mà de Kalandraka la darrera proposta de Christian Voltz traduïda al català. El polifacètic autor no ha perdut gens ni mica l’humor que el caracteritza i ens ofereix una relectura o versió de contes acumulatius com ara «Sopa de pedra».

El senyor Amadeu espera la visita de la senyoreta Blanca per berenar. Està nerviós, vol cuinar un pastís, però no se’n surt. Uns animalons, apareguts potser perquè viu en una granja, ajudaran en la recepta aportant un ingredient nou a l’olla, de manera que el que havia de ser un pastís es convertirà en una altra cosa.

L’obra repeteix la fórmula que tant reconeixement ha donat a l’autor, amb reminiscències d’art trobat i d’art merz. Filferros, teles i tota mena de materials generen les formes dels entranyables personatges i objectes quotidians. En aquest llibre, però, alguna cosa canvia en les solucions plàstiques de l’autor, i és la utilització més exagerada de l’art digital, cosa que li resta la certa pàtina retro i el caliu que oferien les fotografies a partir del muntatge original. 

No canvia gens, però, la seva gràcia natural per la composició, el guió i l’humor, que continuen intactes. Segur que qui es llegeixi el llibre passarà una bona estona gràcies a un text àgil que es mou bé i és part de la composició.

El text, per cert, l’ha traduït la inestimable Teresa Duran.