Tresors rere les portes

Com si d’un passeig per una casa es tractés, aquest poemari ens obre la porta a diferents estances domèstiques: des de l’habitació, la cuina i el bany, al menjador i la terrassa. Ara bé, tot comença al rebedor, el lloc on trobarem el mirall, un objecte personificat que ens regala “un somriure especial / i ens convida a seguir el ritme / de la calma i el descans”. La plasticitat d’aquesta imatge és simplement bonica i la mar d’encertada. Ens incita, com si no volgués la cosa, a trobar la calma que potser no hem trobat al carrer.

El lector hi trobarà versos i estrofes de tot tipus: des de les conegudes quartetes, agrupacions de 4 versos d’art menor, als haikus, els quals faciliten tenir una mirada sonora de la natura que es pot contemplar des de la terrassa de casa. És així com s’explica que “ballen els vent i els arbres” o que “la primavera / ha trucat a la porta”.

Al final d’algunes estances hi ha un recull visual de paraules que són pròpies d’aquestes, una manera de descobrir la pròpia llengua a través de les imatges.

I ja que parlem d’imatges, les que acompanyen aquests poemes són simplement delicioses. Més que d’imatges es tracta de dibuixos a llapis de colors, els quals atorguen lluminositat a uns versos que faran al lector sentir-se a gust en aquest passeig domèstic.