Tutankamon, el descobriment de la tomba

El centenari del descobriment i la posterior divulgació mundial (llegiu-hi «espoliació») de la tomba de Tutankamon és el pretext per explicar aquesta història. Barrejant el passat (segle XX) i l’antiguitat remota (l’Egipte dels faraons), els personatges històrics de tots dos moments i una fabulació dels fets aconseguida i ben versemblant, Roca escriu un relat ben travat, amb uns personatges propers i creïbles. Consegüentment, sabem que el jove i malaguanyat faraó era tolit, i que va patir intrigues de palau. I també que Howard Carter, el descobridor de la tomba, defensava, contràriament a la mentalitat colonialista de l’època, els drets dels treballadors de les excavacions. El vincle entre totes dues èpoques, que s’alternen en el relat sense que el conjunt grinyoli, és un objecte personal que ha passat de generació en generació. El lector, malgrat l’indubtable bon ofici de l’autora, es pot veure aclaparat en algun moment pel detall historicista, sobretot pel que fa a l’antiguitat, ja que això dificulta una mica seguir el fil de la història.