Un estel en la foscor

Una de les coses que de primer crida l’atenció d’Un estel en la foscor és la forma trapezoidal, un recurs que incita a mirar cap a la part superior del llibre tancat: la blancor del cantó dret il·lumina, com un estel, la nit de la coberta; és curiós també l’efecte que causa aquest format en obrir el volum: la doble pàgina es transforma en una mena de gran llaç —com un corbatí gegant— que no destorba en absolut la lectura, però no és fàcil desentranyar el sentit d’aquest format, més enllà de destacar entre la resta de títols precisament perquè trenca la línia paral·lelogramàtica.

Un estel en la foscor és un llibre de Nadal, un àlbum il·lustrat quasi sense paraules amb un fil narratiu més insinuat que explícit sobre una nena que passeja pel bosc, troba una casa on és acollida, fa un ninot de neu i juga amb els ocells i els flocs; la dona construeix una escala per agafar un estel que després col·loca dalt de l’avet. L’obra es tanca amb una espècie d’oració breu en forma de poema de Montse Ginesta que en completa el sentit: «Petit estel daurat / Entre núvols colgat / Fes brillar el meu incert destí. / Estella la foscor, retorna’m la claror / Endolceix-me el camí.»

Sorprèn que el nom d’aquesta autora no aparega en la coberta si, a més, com figura en els crèdits, és responsable també de la idea de l’obra. És cert, per altra banda, que el treball plàstic de Rebeca Luciani representa la major part del conjunt: escenes equilibrades en què contrasta la verticalitat del bosc amb l’horitzontalitat dels interiors, representacions d’espais naturals amb primers plans d’unes mans o d’un rostre. Una obra delicada i suggeridora de temàtica nadalenca.