Un estiu de lluna plena

Teresa Broseta, autora valenciana de llarga trajectòria, presenta un relat breu i ben lligat, d’escenes quotidianes d’estiu, que transporta el lector amb complicitat fins a un final màgic.

La mare d’en Guillem, un nen d’onze anys, ha de treballar tot l’estiu i el deixa a casa de l’àvia Lluna, una persona a qui pràcticament no coneix. Com anirà adonant-se el net, el nom no és l’única característica especial d’aquesta àvia tendra i comprensiva, que viu en una casa-vaixell dalt d’un penya-segat en un poble de la costa i és una gran explicadora d’històries, sobretot de pirates. La Marina, filla d’uns pescadors veïns, serà la companya d’aventures d’en Guillem i entre ells s’establirà una amistat còmplice i sincera. Fent equip descobriran un secret que desembocarà en un final sorprenent, hereu de la tradició popular i digne de les bones llegendes: l’àvia Lluna és una sirena.

L’autora ens ho explica amb una trama àgil, un llenguatge ric i fresc, amb imatges poètiques que emocionen i amb tocs de sentit de l’humor quan convé. Connecta amb el lector mitjançant situacions reals properes a l’edat del protagonista, amb les quals es pot sentir identificat. També hi són presents diversos conflictes familiars i les consegüents emocions, que, tot i que no s’hi aprofundeix, es tracten amb sensibilitat al llarg de la narració.

Si alguna cosa li retrauríem és la brevetat, ja que molts dels elements que s’apunten al llarg de la història es podrien haver desenvolupat per donar més profunditat a la trama i als personatges.