Un gran dia de res

Un dia plujós, una mare i el seu fill arriben a la casa de vacances. Ella es posa a escriure. Ell juga a matar marcians mentre pensa en el seu pare, que no hi és. «Deixa ja el joc aquest!», diu la mare, i el nen obre la porta i surt, amb la consola a la mà, per encaminar-se cap al bosc. Al començament, tan sols percep avorriment, amb les botes brutes de fang i les ulleres entelades. Però quan li cau el joc a l’estany –no el pot recuperar– ha d’obrir els ulls i descobrir la riquesa que li ofereix la naturalesa.

Hi ha poques obres en què resulti tan fàcil deixar-se portar per la història, sense esforç de lectura. Ho trobem en aquestes pàgines, en les quals la imatge i la paraula flueixen en una convivència quasi perfecta. Potser ho fa que la mateixa mà, aquí de la cèlebre Beatrice Alemagna, escrigui i il·lustri: sempre acabes portant el relat al teu terreny. I això sense cap voluntat de treure mèrit al bon ofici –més que demostrat– de l’autora, al contrari. En qualsevol cas, Un gran dia de res és un plaer per als sentits. Gràcies a un impermeable d’un taronja llampant, una taca de color que ressalta enmig del paisatge a base d’una gamma de tons apagats i foscos, el petit lector pot anar seguint amb la mirada el camí que emprèn el protagonista. Un camí que recorre pàgines dobles generoses, plenes de detalls per on els infants segur que es deixaran perdre. Les formes sense línia de contorn, de colors apagats i textures diferents, donen vida a aquest paisatge i el conformen, a primer cop d’ull uniforme, però en realitat compost d’una infinitat d’elements que el nen va descobrint al seu pas. Tot i que, en aquesta atmosfera de vegades misteriosa, en algun sentit hi imperi certa quietud, el silenci sempre s’acaba trencant en les escenes seqüenciades, que fan que el relat avanci a un altre ritme.

Al final, també es trenca el silenci que hi havia entre mare i fill, quan ell torna a casa, després de viure una experiència més enllà de la pantalla plena de marcians i escoltar i observar la naturalesa: tots dos recuperen les ganes de tenir-se a prop.