Un grapat de perles.

Abans de començar, l’autora ens adverteix que aquesta obra és una ficció lliure al voltant de la conquesta catalana d’Eivissa, i no pretén guardar fidelitat als fets històrics. Ambientat, doncs, al s. XIII, el llibre té com a protagonista Guillem de Montgrí, arquebisbe electe de Tarragona, home d’acció i, a la vegada, reflexiu i taciturn.
D’acord amb el món cavalleresc que recrea, la novel-la manté un to solemne, amb el qual contrasten les il·lustracions: l’esquematisme potser remet a les representacions medievals, però el xoc de tonalitats entre imatges i text, en la meua opinió, no acaba d’encaixar.
Quant a la narració, l’argument peca en alguns moments d’excessiva candidesa —sobretot pel respecte i la tolerància que mostren els senyors cristians cap als servents i els sarraïns— i, en altres, d’una descripció repetitiva, o d’escenes resoltes un poc apres sadament; alguns personatges que al principi semblen clau desapareixen sense que se’n sàpiga res més. A pesar d’aquests defectes —i de les errates de l’edició—, l’obra se sustenta perquè relata —inventa— un període de la vida de Guillem de Montgrí, guerrer i religiós, que es debat entre l’ardor de les batalles i la contemplació beatífica del món.