Un lloc per a la Rula

Al dormitori no hi descansa, sinó que hi fa el llit; a la cuina no hi menja, sinó que hi prepara el dinar; amb els seus germans no hi juga, sinó que els cuida; tan sols surt al carrer per anar a comprar, i només va a l’escola per netejar-hi les aules. A més, quan li presenten el seu cosí Farid és per casar-s’hi. A la Rula, una nena que tot just comença a fer-se gran, els familiars li trunquen la recerca d’un lloc on poder créixer sense barreres, perquè el camí cap a l’edat adulta, en ple descobriment del món, ja està marcat, dictat per una tradició ancestral que sembla impossible de desfer.

Les paraules –poques– d’aquest relat, que descriuen l’entorn hostil de la protagonista, contrasten amb unes composicions que, curiosament, transmeten positivitat: harmonioses, acolorides amb una gamma cromàtica que encaixa a la perfecció, de colors suaus i alegres, gens estridents. Tot i que és innegable la qualitat i la bellesa de les il·lustracions, de vegades no resulta fàcil trobar el punt; un estil molt determinat pot encegar l’artista, cosa que fa que la imatge s’allunyi del missatge. En el desenllaç, però, hi ha un fil de llum, més d’acord amb aquesta positivitat visual: la Rula descobreix que a través dels llibres aconsegueix viatjar enllà i construir una història nova. En qualsevol cas, que la lectura d’aquest àlbum serveixi per obrir els ulls davant de la realitat, malauradament vigent arreu, de moltes dones privades de llibertat.