Un zoo al cel

Trobar figures als núvols d’un cel canviant sempre ha estat un exercici estimulant per a la creativitat lectora. També ha estat font d’inspiració argumental en diferents àlbums, des de l’excel·lent clàssic It looked like spilt milk, escrit i dibuixat per Charles Green Shaw el 1947, fins al zoo domèstic que ens presenten ara Ramon Besora i Mabel Piérola.

Besora aporta els rodolins:

«Ànecs, conills i gallines,

amb peücs i barretines.»

Piérola il·lustra literalment els continguts verbals. En les seves imatges barreja tècniques que mira d’integrar amb tocs d’ordinador:

El cel és un fons de papers pintats i esquitxats de blau d’ultramar; els núvols són figuretes de cotó fluix; el Ferran i la Martina (dues mainades que troben un núvol que es posa a dibuixar bèsties i bestioles al cel) són ninots de línia acolorits i retallats amb un marge blanc al voltant.

Tot plegat fa un llibre un xic enfarfegat, però entretingut per a llegir als petits, que poden endevinar el final del rodolí tot mirant les il·lustracions.