Una iaia a Cassiopea

Al llarg d’aquesta breu novel·la veiem com una preadolescent curiosa, la Júlia, a qui podríem justament «acusar» de tenir el cap als núvols, passa a tenir-lo literalment encarat a les estrelles. Partint d’un entorn familiar propici, i amb el referent de dones científiques com Hipàtia d’Alexandria, aconseguirà ser ella mateixa investigadora. I finalment, tot complint un somni, a costa de sacrificar la seva vida personal, es convertirà en astronauta, precisament la primera humana a viatjar molt més enllà del sistema solar.

Una bonica història de superació, que es llegeix d’una tirada, amb unes magnífiques il·lustracions a tot color que ens recorden l’anomenada línia clara francobelga. L’únic però que hi trobem és que una protagonista tan lluitadora, pel fet de ser dona i alhora científica, hauria necessitat una història amb més recorregut. El lector podria voler-ne més, tot estirant fils com ara: la relació particular que estableix amb l’amic de l’ànima, el paper de pares, avis i marit, el procés d’aprenentatge, el dilema radical que contraposa ser astronauta a veure créixer les filles…