Una petita llavor

Llegim a la nota de premsa que Akiara vol oferir-nos «llibres delicats, profunds i bells que ens recordin la meravella de la natura i ens ajudin a formar un gust estètic des de ben petits». Una petita llavor, el tercer títol de la col·lecció «Akipoeta», respon perfectament a aquests objectius.

Estem davant d’un llibre «delicat», escrit i il·lustrat amb senzillesa; un llibre «profund», que se centra en l’essència, tant en el missatge com en la seva formalització; un llibre «bell» per a l’oïda, la vista i el tacte; que «ens recorda la meravella de la natura», mostrant-nos el cicle de la vida a partir de la història d’una petita llavor o d’un petit brot, segons com es comencin a desplegar les pales de l’acordió.

Una petita llavor ha estat creat en equip, «a tres veus», diu l’editora Inês Castel-Branco, que, amb l’autora del text, la poeta valenciana Mar Benegas, i la il·lustradora catalana establerta a Sevilla Neus Caamaño, han treballat conjuntament per trobar la millor manera de presentar aquesta història.

Per evidenciar que qualsevol dels moments representats podria ser l’inici d’aquest relat circular, cada pàgina comença amb la frase «Hi havia una vegada…». A la nota de premsa se’ns diu que el llibre s’edita en format acordió per materialitzar la circularitat de la narració. En la nostra opinió, l’enquadernació en espiral seria la més adequada per a aquest propòsit. L’enquadernació en acordió permet dos tipus de lectura: visualitzar les pales en parelles o admirar la imatge resultant de desplegar totes les pales de l’acordió. Depenent del gramatge del paper, aquest pot col·locar-se dempeus i convertir-se en una escultura gràfica.

Amb això, no volem dir que l’elecció de l’enquadernació no sigui apropiada. Al contrari, la trobem molt encertada. A Una petita llavor, una de les cares de l’acordió, allà on predomina el color vermell, s’explica principalment la història subterrània de la llavor. A l’altra cara, la que predomina el color blau, s’explica la història del petit brot que s’acabarà transformant en un impressionant arbre. És a dir, una cara està dedicada al món subterrani i l’altra, a la superfície. En una banda apreciem en una sola imatge la seqüència de creixement de la llavor; en l’altra, la seqüència de creixement del brot, com si fossin dos negatius cinematogràfics. Dues cares oposades per expressar el mateix: sota terra i sobre la terra l’acció de créixer és contínua i el format acordió potencia molt bé aquesta falsa dicotomia.