Vaja, un llibre!

Vaja, un llibre! amaga una història, que amaga un llibre, que amaga una història… que comença a les guardes, que ens explica com funciona un llibre i que trenca, amb humor, alguns dels estereotips més repetits a les darreres dècades (que són els infants els que controlen i gaudeixen del món digital i els adults, de l’analògic).

Tot comença quan en Jan arriba fent saltironets, amb un regal a les mans, fins al banc on juga a Tetris la senyora Espinadella. Allà es desvela el que amaga el paquet: Vaja, un llibre! I comença la lectura, no sense alguns problemes per part de la senyora…

Lorenz Pauli i Miriam Zedelius componen una història netament metaficcional, que juga a fer visibles les costures de la ficció. Ho fan trencant algunes de les fronteres narratives i fent viatjar els lectors per dos espais ficcionals diferents que s’interrompen i s’entrecreuen a mesura que passem les pàgines (el d’en Jan i la senyora llegint al banc, i tot el que passa al seu voltant, i el de dintre del llibre que estan llegint). La discontinuïtat, la polifonia (amb almenys tres fils narratius diferents) i les variacions tipogràfiques i també de la il·lustració ens criden l’atenció sobre com estan construïdes les històries i fan que ens distanciem de la història, ens sobtem i gaudim amb el joc.

Serà capaç la senyora Espinadella de llegir el llibre fins al final? Podrem descobrir què fan els dos ocellets i el gat mentre tot sembla passar a dins o al voltant d’un llibre? Una història divertida, que torna a jugar amb un dels motius més recurrents de la literatura infantil metaficcional: el del llibre dintre del llibre. Una bona manera d’alçar el cul de la butaca i endinsar-se en obres que demanen un lector actiu, constructor de sentit.