Viure amb els ulls

Que una editorial com Perifèric tiri endavant una col·lecció on sovint apareixen dietaris i memòries dels nostres escriptors és motiu de joia. Que Joaquim Carbó, un dels més veterans escriptors de literatura infantil i juvenil, un dels més llegits i guardonats, ens regali aquestes pàgines de memòries és un luxe. Carbó, capítol a capítol, ens explica —com en una conversa d’amic a amic— la seva percepció del món, feta de retalls de records, de reflexions assenyades, de crítiques a allò que no rutlla al nostre país, d’esperances… El seu testimoni ens porta a la Barcelona de la seva infantesa, als anys de reivindicació ferma de la cultura catalana, al món de la dansa i del teatre, a les vivències vinculades a fets i gents del món de la cultura. Joaquim Carbó ens explica la seva vida d’home metòdic, de treballador lleial, de persona compromesa, d’escriptor incansable. Per als qui ens dediquem a l’estudi de la història de la literatura, aquest llibre ens aporta un munt de claus sobre el desenvolupament de la literatura infantil a casa nostra, però, més enllà d’això, els qui apreciem Carbó i la seva obra tenim en la lectura d’aquest llibre la porta oberta que ens acosta a entendre i apreciar millor la seva aportació –com a persona i com a escriptor– a la cultura catalana.