Viure la pubertat

L’adolescència és una etapa de canvis, de fer-se preguntes. Viure la pubertat intenta donar resposta, de manera breu i concisa, a algunes d’aquestes preguntes: entre d’altres, parla sobre la identitat i els estereotips de gènere, els canvis físics, la menstruació i els productes d’higiene menstrual, i el desig sexual.

Aquest llibre, publicat originalment l’any 2021 de mà de l’editorial argentina de no-ficció iamiqué i que ara ens arriba en català gràcies a Kalandraka, va ser inclòs en la prestigiosa llista The White Ravens l’any de la seva publicació original. No és d’estranyar, gràcies al to proper amb què es tracten els temes, el rigor de les autores (especialistes en educació sexual), el format clar i la cuidada edició, i el tractament de la diversitat —des d’una perspectiva tant textual com pictòrica, amb unes il·lustracions majoritàriament en tons vermellosos i verdosos que representen tot tipus de cossos.

Si bé és cert que les autores visibilitzen moltes realitats —especialment sexuals i de gènere, com la intersexualitat o la identitat de gènere no-binària— que sovint s’obliden en aquest tipus de llibres, de vegades cauen en estereotips que encara romanen en l’imaginari col·lectiu. Per començar, defineixen les persones intersexuals com a aquelles que «no tenen ni una vulva ni un penis com a genitals externs» (p. 6), quan la intersexualitat és una categoria àmplia i no es defineix només pels genitals externs, sinó per altres característiques gonadals i cromosòmiques. A més, en parlar de la identitat de gènere, defineixen les persones muxes de Mèxic com a «aquelles que neixen amb penis i s’identifiquen com a dones» (p. 12). Si bé assumeixen rols associats típicament a les dones, en realitat s’autodefineixen com un tercer gènere. En aquesta línia, tracta les identitats de gènere d’home/dona trans com a separades de les d’home i dona, com si les persones trans no poguessin identificar-se plenament amb aquestes categories binàries. Igualment, hi ha certes inexactituds terminològiques, com anomenar les persones intersexuals «intersexe» (p. 6), quan la forma preferent d’acord amb el TERMCAT és la primera, o escriure «persones no binàries» (p. 12) sense guionet.

En definitiva, a pesar de caure en algunes lògiques cisnormatives, Viure la pubertat és una obra informativa interessant i atrevida que dona resposta, amb un to proper, als dubtes que sorgeixen en aquest moment de canvis.

Coneixements