El viatge d’en Jep

L’any 2015 Lóguez va publicar El mensajero del rey, una obra editada en alemany dos anys abans, escrita per Jutta Bauer (Hamburg, 1955), autora d’èxit internacional i guanyadora del prestigiós Premi Hans Christian Andersen el 2010. L’obra parlava d’un rei que enviava un missatger fins al regne veí a portar un missatge secret urgent. El missatger, tot i ser conscient de la importància de l’encàrrec, no podia evitar d’aturar-se al llarg del camí per ajudar diferents personatges: un infant que plorava, una mare que necessitava ajuda o un vellet que no podia caminar. Al final de la història hi havia un gir de guió inesperat que deixava els lectors descol·locats. L’acció i actitud del missatger ens parlava de la importància del viatge i de com un rei i les seves necessitats no estan per sobre de cap altra persona. Però, i el rei? Quin objectiu tenia realment l’encàrrec? 

Malgrat aquest interrogant final, la història funcionava bé. Però sembla que a Bauer no li acabava de semblar prou rodona. És per això que anys després ha recuperat l’obra i n’ha fet una segona versió, on no és que elimini res del que hi havia, sinó que ha allargat una mica el final i ha afegit una segona trama que se centra en el paper del rei. La nova edició és 7 centímetres més alta perquè incorpora al peu de cada pàgina una franja ombrejada en gris on se’ns mostra, com si fossin fotogrames d’una pel·lícula en blanc i negre, tot allò que viu el rei, paral·lelament al viatge central del missatger.

La il·lustració de Bauer, així com el text, és molt mesurada, no hi ha paraules de més, ni imatges sobreres. La il·lustració se centra en els personatges, i les petites escenes que dibuixa són just per entendre l’acció que tindrà lloc. Bauer no necessita gran cosa més, perquè té la capacitat de fer que els seus animalons humanitzats transmetin amb la mirada i el gest tot allò que cal.  

L’afegitó narratiu d’aquesta segona versió, tot i que algun dels fotogrames no estic segura d’haver-lo entès, és una opció molt original, a banda que redimensiona l’obra i en multiplica els efectes, sempre en la mateixa direcció d’humanitzar la figura del rei. Per Bauer, i això m’agrada molt, la solució perquè l’obra fos més rodona ha consistit a posar més textura al personatge del rei, i no pas a donar-nos mastegada la resposta de la pregunta que continua surant al final de la lectura: quin objectiu tenia realment l’encàrrec?

Aventures i viatgesLlibres que experimenten amb la veu narrativa o el punt de vistaLlibres que experimenten amb el marc narratiu (temps i espai)