Vivim en una crisi

En Roc acaba de fer onze anys i canalitza totes les seves inquietuds i vivències quotidianes a través de les cartes que escriu al seu avi Mateu, ja difunt. És així com coneixem la seva família i el seu entorn pròxim, que inclou veïns, amics, companys d’escola i també paradistes del mercat. El context, però, no és gaire propici, ja que la crisi econòmica s’acarnissa amb la família i el pare es veu obligat a liquidar l’empresa que havia heretat de l’avi. Amb tot, la perseverança i la solidaritat de tots plegats permetrà que la família surti del destret.  

La veu del jove protagonista és versemblant, fresca, lliure, i el format triat per Gasol hi contribueix de totes totes: les cartes, amb un destinatari absent i amb el registre de dates, acaben esdevenint una mena de diari íntim que reflecteix l’evolució personal d’en Roc. La gelosia, la rivalitat, els prejudicis, la incertesa però també l’amor, l’ajuda mútua, la confiança en els altres i en un mateix, són cares d’una mateixa moneda amb la qual en Roc avança en el seu aprenentatge vital.

La fragmentació del text no trenca el ritme de lectura i les il·lustracions, de traç rotund, en blanc, negre i gamma de grisos, denoten el gust de Barceló pel detall.

Un text solvent que inclou els elements necessaris per atrapar el jove lector, amb un narrador en primera persona –que, per cert, passa a ser omniscient a les últimes línies– molt espontani a l’hora de compartir les seves autèntiques emocions i reaccions. Amb tot, hauria estat recomanable fer una revisió per tal d’esmenar alguns petits errors que, al capdavall, no espatllen el conjunt.