Vivir la lectura en casa.

A la contraportada de Vivir la lectura en casa se’ns diu que no es tracta d’un manual, sinó d’un conjunt de narracions de situacions familiars en què la lectura es converteix en protagonista. I, probablement, les situacions són reals o molt properes a la realitat familiar i/o professional de l’autora. Ara bé, la sistematització de determinats aspectes acosta el llibre a un manual a mig camí entre la psicologia, la pedagogia i el llibre d’orientació familiar.
El llibre es divideix en parts destinades a un període d’un any en l’evolució d’una criatura. Cada una d’aquestes parts té un mateix esquema per a cada etapa escolar. Amb voluntat de sintetitzar i de clarificar apareix en cada capítol una pregunta o un enunciat —per exemple: Buenas noches, cariño—que és explicat a partir de les preguntes: Qué? Por qué? Cómo? Cuándo? Dónde? Precauciones.
Sovint hem tingut la impressió que se’ns presenta una família ideal en què totes les coses es resolen amb gran facilitat i naturalitat, on no hi ha ningú amb pressa, i en què els pares disposen de temps i traça per convertir les situacions quotidianes en situacions d’aprenentatge positiu.
És innegable la bona intenció del llibre, i és cert, com diu Teresa Mañà en el pròleg, que existeix poca bibliografia sobre la lectura en família, però tenim la impressió, com passa d’altra banda en moltes altres situacions, que els possibles pares lectors d’aquest llibre són justament els que no el necessiten.