Vocals inacabades

Format a l’Aula d’Escriptura de Girona, Jacint Palou i Barbesà (Llançà, 1951) s’estrena en el món de la literatura amb Vocals inacabades. L’obra recull quatre contes, endreçats de la A a la O, que porten per títol «La llegenda d’una sirenA», «Un de bruixEs», «Un conIll entremaliat» i «Els Orígens d’un secret», respectivament. Les històries no mantenen cap lligam entre elles i volen explicar alguns elements de la vida –màgics o no–, com l’acollida d’una sirena al si d’una família de pescadors, la misteriosa desaparició d’un conill de companyia o els orígens de la terra empordanesa. Tot plegat confereix al recull un aspecte de garbuix sense cap salsa que el lligui, i em va deixar atònit davant la varietat i diversitat d’històries.

Punt i a part és la manca de rigor en la coherència interna de les històries, un fet que diu molt poc sobre la revisió que demanaria una obra d’aquesta mena. I és que, a tall d’exemple, una sirena que surt a la superfície després de centenars d’anys amagada a les profunditats del mar com pot saber que si l’atrapen «el més probable és que passés la resta de la seva vida en una gàbia, exposada a quatre escolars mocosos i li llençarien sardines com a una foca qualsevol» (p. 22)? O que una bruixa per poder volar s’ha de treure el CTBE o permís de conduir escombres (p. 46), o que es decideix, per iniciativa pròpia, per la màgia blanca, ja que «Al cap i a la fi, ja hi ha bruixes que amb la màgia negra es dediquen al mal» (p. 51)…? I així un enfilall de cartes extretes de la màniga quan més li ha convingut a l’autor. Atenció, a la fantasia no tot s’hi val, i si no és fer trampes al solitari!

En definitiva, crec que a l’autor li ha mancat un esquelet sobre el qual construir unes històries que sustentin algunes idees interessants.