Vull ser muixeranguera!

Llibre d’encàrrec, dins una col·lecció antropològica (de nom ben suggerent), que consta, a més, d’un epíleg amb explicacions i fotografies sobre les torres humanes. La seva intenció és incitar a la participació en aquesta tradició d’Algemesí i no se n’amaga gens.
Lluch dóna la volta a allò tan repetit de «l’hàbit no fa el monjo». Aquí és a partir dels pantalons, la jaqueta i el bonet dels muixeranguers que Anna arriba a ser-ne. La pressió infantil (la voluntat dels menuts s’imposa sobre la decisió dels grans) es converteix en un element positiu. La tossuderia de la protagonista serveix la causa, ja que hi involucra els pares. D’aquesta manera, també se celebra la unió familiar. La narració se centra en la petició d’Anna, mentre que no se’ns explica com aconsegueixen aprendre’n ella ni els seus pares: hi ha una el·lipsi que va des que s’apunten a la colla fins que actuen durant les festes. Les il·lustracions, no en va Estellés és dissenyador gràfic, consisteixen en la manipulació cromàtica de fotografies dels personatges, mentre que els fons i l’ambient estan resolts amb traços esquemàtics.
El CD que acompanya el llibre no és tan sols la teatralització del text, perquè tractant-se d’explicar la muixeranga la música és imprescindible.