Xuts en la foscor

«Aigua reposada a la llum de l’última lluna plena, un manat de sàlvia i un de ruda, una nou de saïm i una de sutge»: aquests són alguns dels ingredients d’un dels beuratges que prepara la Isona, remeiera protagonista d’aquesta novel·la juntament amb la seva neta Aran, aprenent de l’ofici. Corre el segle XVII, una mala època per a les dones que, com els personatges principals de Xuts en la foscor, coneixien els remeis naturals que podien guarir o alleugerir el dolor. L’argument manté l’interès del lector, que vol saber quina serà la sort de la impetuosa Aran després que hagi provocat la ira del fill del senyor del poble en haver-li llançat un malefici perquè l’ha «forçada» –inversemblantment, no en queda gaire afectada, i la violació només té rellevància com a catalitzador de l’acció.

Xuts en la foscor –els llecs en el món natural podrien pensar que parla de futbol, ja que per estrany que sembli cal anar al Diccionari català-valencià-balear per trobar el significat que xut té a la novel·la– és obra d’Anna Vilar, una guardonada autora barcelonina amb ofici evident que ha sabut construir una novel·la de dones valentes que lluiten per la justícia amb el rerefons de les acusacions de bruixeria en la societat patriarcal i ignorant del moment.

L’acció té lloc en un poble pròxim a Cervera, i Vilar fa un esforç per traslladar el lector al paisatge i l’arquitectura del moment, amb descripcions mesurades i evocadores que parlen d’alzines, garric, túnels secrets, pallers i murs.

De lectura fàcil però sense que això impliqui empobrir el vocabulari, la novel·la s’estructura en una introducció que dona context històric més tretze capítols que narren l’empresonament de l’Aran, acusada de bruixeria, i l’afany de la Isona i les altres dones del poble per alliberar-la, amb una resolució un xic massa rodada. La dedicatòria inicial a una avantpassada remeiera ja fa preveure les simpaties de l’autora cap a la causa, com s’explicita a la resta del llibre. Vilar juga amb l’ambigüitat negant la bruixeria i alhora sembrant la llavor del dubte sobre la seva existència tot introduint algun element màgic, com la comunicació amb l’òliba.

No ajuden a vendre la novel·la l’ambigüitat del títol ni l’insuls text de la contracoberta, que es dedica més a donar context històric que a incitar a la lectura explicant el conflicte central de l’argument. Sens dubte, el valor material del llibre –una senzilla edició escolar de tapa tova– es veu incrementat per les delicades aquarel·les de Zuzanna Celej, tant les que obren els capítols, poc més que un detall, com les de pàgina sencera i la de la coberta, protagonitzada precisament pel xut a què fa referència el títol.