32 d’Octubre.

Amb 32 d’Octubre i, l’obra anterior, La mar de la Tran-quil·litat Sampere demostra que la seva proposta literària és pròpia i particular pel fet de moure’s lluny dels temes i les constants de la literatura infantil i juvenil. Tant, que la seva obra és difícil de classificar. Ambdues obres són interessants exercicis literaris on juga amb precisió amb els elements que un autor té a l’abast. En l’anterior ens plantejava uns personatges enmig del no-res, cercant la seva història i autor. 32 d’octubre, en un inici, sembla un recull d’anècdotes d’infantesa, però acaben sent tres contes enllaçats on s’observa l’evolució d’un jove que esdevindrà escriptor i els seus primers encontres amb la literatura, en els quals apareixen com a temes destacables la mort i el procés creatiu. Hi destaca la precisió i la riquesa del llenguatge, així com la intriga que els contes breus ben trenats saben crear, i l’estructura que lliga els tres contes convertint-los en una novel·la breu.
Una obra diferent i oberta a tot tipus de lectors. Per a 32 d’octubre pertànyer a una col·lecció juvenil és una simple anècdota.