Aki i la Guineu

Akiko Hayashi (Tòquio, 1945), després de treballar com a il·lustradora en diverses revistes, va publicar el seu primer llibre per a infants l’any 1973, i des d’aleshores s’ha convertit en una il·lustradora destacada i estimada al Japó.

Al nostre mercat editorial podem trobar les seves il·lustracions a la novel·la Nicky, la aprendiz de bruja d’Eiko Kadono (Nocturna, 2019), i en un àlbum que guarda certes similituds amb el que avui presentem: Un hipopòtam a la banyera, de Kyoko Matsuoka (Lata de Sal, 2013).

L’original d’Aki i la Guineu es va publicar al Japó l’any 1989 i ens arriba en una traducció del castellà de Marta Martí Mateu.

El llibre comença amb una guineu de peluix asseguda al costat d’un bressol buit. El narrador ens explica que l’àvia l’ha feta venir des del poble llunyà per tenir cura del nou nadó. El nadó resulta que és una nena, l’Aki, i des del primer moment es converteix en la seva amiga inseparable.

Hayashi és una il·lustradora de tall clàssic, que, amb una línia fina negra de traç delicat i aquarel·les de tons suaus, sap dibuixar molt bé el gest dels personatges, les expressions i els seus sentiments a través del moviment del cos. Fixeu-vos si no en la figura de l’Aki.

Els escenaris per on es mouen són realistes i se’ns presenten emmarcats en una mena de vinyetes sense línia que s’intercalen amb el text, formant una composició molt nítida i elegant.   

Tot i que les primeres escenes ens podrien fer creure que es tracta d’una aventura quotidiana dins de casa, la imatge d’una estació de la coberta ja ens ha avançat que la història inclou un viatge no exempt de perills.

I aquest diria que és el punt fort del llibre: l’odissea que inicien nena i peluix, sense la presència de cap adult, que els porta a agafar un tren en direcció a casa l’àvia. L’infant lector segurament viurà amb emoció i neguit el fet d’allunyar-se de la zona de confort, d’atrevir-se a viure aventures malgrat els entrebancs, passarà pors i tindrà molts dubtes, però també les seves recompenses, com la meravellosa vista del mar des de les dunes o el bany final…

Aki i la guineu és en el fons una història de creixement i de cuidar-se entre amics, però respira autenticitat, no hi ha lliçons evidents ni moralina final. Al contrari, és d’aquells llibres als quals acabes tornant perquè et queden alguns fils per lligar i, sobretot, és una aventura amb majúscules protagonitzada per una nena que no té ni cinc anys.